Movimiento Associatiu

Persones Sordes

Glossari

Existeixen una sèrie de termes molt estesos que tot i ser incorrectes, continuen utilitzant-se en l’actualitat, cosa que fa que perduren una sèrie de tòpics i conceptes erronis sobre les persones sordes que no s’ajusten a la realitat i que convé aclarir:

Les persones sordes o amb discapacitat auditiva NO SÓN SORDMUDES.
La Llengua de Signes NO ÉS NI MIM, NI ÉS UN LLENGUATGE.
La/l’intèrpret de la llengua de signes NO ÉS UN TRADUCTOR/A.

Les persones sordes poden utilitzar avanços tecnològics d’ajudes a la seua audició (audiòfons, implant coclear, etc.) per a accedir a la llengua oral.
Les persones sordes poden utilitzar la llengua de signes i la llengua oral en funció de la situació i de les seues habilitats en una o una altra llengua.
Les persones sordes poden comunicar-se, participar i decidir per si mateixes.

Barreres de comunicació:
Obstacles, traves o impediments que dificulten o limiten la llibertat d’accés a la informació i a la comunicació d’aquelles persones que tenen limitada, temporal o permanentment la seua capacitat de relacionar-se amb l’entorn mitjançant l’audició i la llengua oral.

CNSE:
Confederació Estatal de Persones Sordes (http://www.cnse.es/)

Especialista de llengua de signes:
Especialista en llengua de signes espanyola, assumeix les competències professionals de l’assessor sord i del professor de llengua de signes, la formació dels quals és de caràcter polivalent i se centra en el valor lingüístic i cultural de la llengua de signes en la seua docència com a primera o segona llengua dins i fora del sistema educatiu, a xiquets i adults.

FESORD CV:
Federació de persones sordes de la Comunitat Valenciana

Intèrpret de llengua de signes (ILS):
És el/la professional encarregat de la interpretació de la llengua de signes a la llengua oral i escrita i viceversa, actuant com a pont de comunicació amb la societat oïdora. No obstant això, per traducció s’entén la transmissió d’un missatge escrit d’una llengua a una altra, però solament es refereix als textos escrits.

Llengua de signes (LS):
Les llengües signades no són meres reproduccions gestuals de les llengües orals ni substitueixen cada paraula pel signe corresponent: doncs tenen una gramàtica pròpia i fins i tot, com succeeix en ocasions entre llengües diferents, existeixen termes propis que no tenen el seu corresponent en la llengua oral.

És erroni pensar que la Llengua de Signes és universal, ja que en cada país ha sorgit una llengua de signes d’igual com també han sorgit les llengües orals. A Espanya s’utilitza la Llengua de Signes Espanyolai, en l’àmbit de Catalunya, laLlengua de Signes Catalana. D’aquesta manera, les expressions “Llenguatge de Sordmuts”, “Llenguatge de Signes”, “Llenguatge de Senyals” i “Llengua de Senyals” són INCORRECTES.

Mediador comunicatiu:
El/la mediadora és una figura professional relativament nova, que pretén acostar postures per minimitzar el conflicte. Treballa amb persones oïdores, sordes, sordcegues i persones amb problemes de comunicació i llenguatge, totes elles amb perfils molt diferents.

Persona Sorda:
El/la mediadora és una figura professional relativament nova, que pretén acostar postures per minimitzar el conflicte. Treballa amb persones oïdores, sordes, sordcegues i persones amb problemes de comunicació i llenguatge, totes elles amb perfils molt diferents.