Final. Què saps d'Estellés?
Esperem que hages aprés moltes més coses sobre Estellés i la seua poesia després de recórrer els quatre blocs que hem preparat. Nosaltres, des d’ara, caminarem decididament seguint els seus versos. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta aventura.
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la teua veu
i seràs per a sempre poble
i patiràs i esperaràs.
I aniràs sempre entre la pols
i et seguirà una polseguera
i tindràs fam i tindràs set
i callaràs tota la nit.
Paraula viva tu seràs,
la paraula viva i amarga.
Tot deixarà, doncs, d'existir,
en la llarga nit del poble.
No t'han parit per a dormir,
a tu et pariren per vetllar
en la llarga nit del teu poble
que avui s'està despertant.
Seràs un poble caminant,
entre una amarga polseguera.
Vida amunt, nacions amunt!
La llibertat t'està esperant.
No tot serà, però, silenci,
car diràs allò que vols
i no ho faràs volent lloances,
car la diràs honestament.
Iradament, sense pensar,
què allò que val és la consciència,
de no ser res si no s'és poble,
comencem a caminar!
No t'han parit per a dormir,
a tu et pariren per vetllar
en la llarga nit del teu poble
que avui s'està despertant.
Seràs un poble caminant,
entre una amarga polseguera.
Vida amunt, nacions amunt!
La llibertat t'està esperant.
No t'han parit per a dormir,
a tu et pariren per vetllar
en la llarga nit del teu poble
que avui s'està despertant.
Seràs un poble caminant,
entre una amarga polseguera.
Vida amunt, nacions amunt!
La llibertat t'està esperant.