• La comunitat sorda està formada per un conjunt de persones sordes i oients que comparteixen llengua, cultura, història, experiències, objectius pels quals lluiten i defensen els seus drets i interessos com a grup.
• El col·lectiu de persones sordes presenta diferents característiques segons siga el grau de pèrdua auditiva, el moment d’aparició de la sordesa o el context social, familiar i educatiu en què es desenvolupen, tal com veurem a la unitat 2.
• Les persones sordes defensen la seua condició com a grup social i lingüístic diferenciat, i reclamen que es done més importància a les seues capacitats i no tanta a la pròpia discapacitat auditiva. Des d'aquesta perspectiva, es destaca la comprensió de la sordesa com un fenomen sociocultural, que considera les persones sordes com un col·lectiu minoritari amb una llengua, una història i una cultura pròpies.

• És una llengua de caràcter visual i gestual amb la qual les persones sordes es comuniquen amb l'entorn social.
• És una llengua plena amb una estructura i una gramàtica pròpies que s’estructura en diferents nivells: fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i pragmàtic.
• El seu ús requereix una sèrie d'habilitats específiques com l’atenció, la discriminació visual i l’agilitat manual.
• Per a la seua producció s’utilitza el denominat “espai de signació”, que és l’espai que abasten els braços amb comoditat on s’executen els signes.
• La llengua de signes no té cap representació escrita. No obstant això, en alguna ocasió s’ha necessitat d’un sistema de transcripció per a poder representar-la per escrit amb l'objectiu de facilitar el seu estudi i intercanviar resultats. Un dels sistemes de transcripció és el conegut com a GLOSSES. Consisteix en un conjunt de símbols que s’utilitza per a transcriure la llengua de signes. Va ser creat l’any 1981 pel lingüista americà anomenat Dennis Cokely. Altres sistemes de transcripció coneguts són el SEA o l’HAMNOSYS.

Ara és el torn de posar a prova el que has aprés en aquest apartat. Aquestes afirmacions són vertaderes o falses?

L'alfabet dactilològic és un sistema de comunicació que consisteix en la representació manual de l'abecedari. S’executa en un espai pròxim a la cara del signant, a l’altura de la barbeta, amb la mà dominant, segons siga la dreta o l’esquerra, a excepció de la lletra “h” (es realitza a l'altura de la boca) i de les lletres “g” i “x” (es realitzen a l'espai neutre de signació). Cal tindre en compte que hem de complementar la configuració amb l’articulació oral, cosa que farà necessari que cara i boca siguen visibles.

L’ús de l'alfabet dactilològic té un llarg recorregut, ja a l’Edat Mitjana era d’ús comú i, fins i tot, s’han trobat bíblies editades al segle XII que contenien dibuixos de dactilologia, ja que va ser utilitzada com a sistema de comunicació en ordes religiosos que practicaven el vot de silenci. Segles més tard, al segle XVI, es va utilitzar per a l'educació de les persones sordes.

Actualment, l’alfabet dactilològic és un recurs que s’utilitza únicament quan no existeix un signe per al concepte que es desitja expressar, com ara dades personals (nom, cognoms), eufemismes o quan es necessita conéixer l'escriptura correcta d'una paraula.

En el cas de la llengua de signes espanyola, l'alfabet dactilològic es representa amb una mà (és unimanual); en altres casos, com per exemple en la llengua de signes britànica, l'alfabet dactilològic és bimanual.

Ara és el torn de posar a prova el que hem aprés! Relaciona les següents imatges amb el vídeo que apareix signat.

Relaciona cada vídeo amb el seu significat.

Quan ens presentem en llengua de signes, primer expressem el nostre signe propi i tot seguit fem el nostre nom amb l’alfabet dactilològic. Fixa’t en el següent vídeo i veuràs com ho fem.

Series capaç d’esbrinar quin és el nom de cadascun dels nostres amics i amigues?

Para atenció al següent diàleg en llengua de signes. En aquest diàleg podràs repassar els conceptes que hem aprés fins ara.

Ha arribat el moment de jugar al... bingo! Seràs capaç de completar el cartró a partir dels números signats?

Ara és el teu torn! Series capaç de trobar de quin habitant de cada illa parlem a cada vídeo?

El col·lectiu de persones sordes disposa de grans diferències individuals entre els seus membres, però totes aquestes diferències comparteixen valors que permeten fer visibles les seues característiques, mostrar la seua pròpia identitat i comunicar-se amb els seus iguals.

A l’hora de signar, cal tindre en compte que la llengua de signes és una llengua plena que té una gramàtica i una estructura pròpia i que, com la llengua oral, també s’estructura en diferents nivells: fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i pragmàtic. Tot i no tindre cap representació escrita, disposa de sistemes de representació, com les glosses, el SEA o l’HAMNOSYS, adreçats a docents i investigadors amb la finalitat d’estudiar la llengua de signes.